Segona keixalada

Vull explicar-vos una anècdota que ja fa temps què em va passar i que em va deixar sense paraules. L’hivern passat, és a dir, a finals de l’any 2003 (deixo la data clara perquè és essencial en l’anèdota), vaig anar a fer un tomb pel mercat dels dissabtes de la Seu d’Urgell. I en aquesta vila deuen anar una mica atrassats perquè sinó no m’explico el que vaig veure. En una de les paradetes (crec que era de fruites i verdures) i havia un cartell (un cartró escrit amb retolador) que posava: “S’accepten pessetes”. Lo primer que vaig pensar va ser: llàstima, m’he deixat la càmera a casa... si no porto una foto del cartell amb un diari del dia al costat, ningú em creurà... El cas és que no tinc cap foto, però us dono la meva paraula que vaig veure aquest cartell quasi dos anys després de la desaparició de les pessetes....

Ja hem pogut comprobar tots plegats com m'he oblidat completament del blog durant la setmana. Ha sigut per falta de connexió a internet durant les meves hores lliures, i que a sobre, aquesta setmana no han sigut moltes...
Ahir vaig arribar a casa (casa dels meus pares) i no hi ha ningú. Estic sola tot el cap de setmana. Però això ja no em suposa l'alegria que em podia suposar fa uns anys, quan no vivia sola. Aquella alegria de voler fer tot el que quan no estàs sola no pots fer... Ara ves, és bastant avorrit.

Algú m'ajuda a posar-lis nom? És que no tinc imaginació...

Fa unes setmanes vam estar parlant amb un noi que té una botiga de roba i ens deia que fa uns anys els fabricants de pantalons van començar a fer-los baixos de cintura perquè les vendes de roba interior femenina (calces) estaven estancades. Fent els pantalons baixos van aconseguir que es popularitzés la compra de tangues i que es reactivés així el sector de la roba interior. Fa ràbia això de la moda oi? T’obliguen a comprar les coses encara no t’agradin? Només perquè ara “és moda”? “És moda”. Quina expressió més estúpida. Penso que majoria de gent que forma la societat no té personalitat en el tema de la moda. El del costat porta una samarreta 3/4 , o uns pantalons acampanats, doncs jo també corro a comprar-ho perquè deu ser moda... Que ja no tenim llibertat ni en escollir el que ens posem?? En fi, això de la moda és un tema que donaria per moltes línies més (un dia us parlaré de les talles...) però ho deixo aquí de moment.

El nom d'aquest blog no significa res en especial. Simplement ja fa temps que m'agrada aquesta paraula "queixalada" o com jo ho escric "keixalada". M'agrada com sona. Resulta que al meu primer intent de blog li vaig donar el nom de "keixadala blog" i ara clar, havia de ser "la segona keixalada".

Benvinguts al meu blog. Que consti que no estic gaire convençuda de posar-me en aquest "projecte", però si més no, ho provarem. De fet, ho intento per segona vegada ja; el primer intent va ser el febrer del 2003 però no va funcionar gaire... de fet, aquell primer blog no el puc ni obrir...
Doncs això, a veure què surt. Això comença...